Aquest dimarts he assistit a la preestrena a Barcelona de la pel·lícula+parodia “Spanish Movie” amb el carnet del Club de Cultura Tr3sC. De tant en tant, ve de gust riure encara que no es tinguin moltes ganes; millor riure que plorar, oi?
Jo sempre he estat un “cagueta” de mena; fins i tot ara, i ja tinc uns anys, m’agafo el coll amb una mà en les escenes de terror per a impedir que el Freddy Krueger de torn surti de la pantalla i em talli el coll; amb aquesta pel·lícula no ha estat diferent. Tenia moments divertits, si bé l’humor era de traç molt gruixut, tal com ja estem acostumats a la península d’Iberia (vaja, no conec el cinema de la riba esquerra i acabo d’annexionar Portugal!).
No puc dir que m’hagi encantat molt, però tampoc mata (literal i afortunadament, el meu coll segueix intacte). El director i alguns actors es trobaven a la sala i van fer alguns parlaments; suposo que restaven expectants de conèixer la reacció del públic. Doncs, home!, no crec que guanyeu un Oscar (ho sento per Leslie Nielsen) ni tampoc cap Goya, tret potser dels efectes especials (o no), però la gent reièm a la sala i tal com estan els temps que corren això ajuda.
Aquest vídeo és propietat dels “pel·liculeros”; jo només els dono publicitat, així doncs desitjo que els de la SGAE no em toquin els… (clicant a la foto de dalt podeu accedir al web original).
