Aquest és un breu resum del contingut d’un curs d’e-formació UOC-SOC, del debat que és va generar en el decurs d’aquest, altres continguts trobats a la xarxa i idees pròpies.
L’ASSERTIVITAT
Què és l’assertivitat? habilitats socials; tracta de la manera de quedar bé amb tothom i no deixar-se trepitjar.
Si es milloren les relacions amb els altres, pot millorar l’autoestima (respecte i afecte per un mateix i, per tant, pels altres).
L’assertivitat és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.
La falta d’assertivitat es correspon amb ansietat, timidesa, culpabilitat (e inseguretat).
Tipus de conducta habituals: no assertiu, agressiu i assertiu .
Formes típiques de resposta no assertiva: bloqueig, sobreadaptació, ansietat, agressivitat.
La persona assertiva en canvi parla fluïdament i amb seguretat, i és capaç d’expressar els seus sentiments (positius i negatius), alhora que sap discrepar, dir “no”, reaccionar davant un atac i acceptar errors, no ser condescendent (!).
Components no verbals de la comunicació no assertiva: la mirada, l’expressió facial, la postura corporal, els gestos, els components paralingüistícs. A la comunicació s’ha d’afegir els components verbals (el que es vol dir).
Per què no sóc assertiu? falta d’habilitats socials, ansietat, no conèixer o rebutjar els drets inherents, patrons irracionals de pensament.
Taula de drets assertius :
- El dret a ser tractat amb respecte i dignitat .
- El dret a tenir i expressar els propis sentiments i opinions .
- El dret a ser escoltat i près seriosament .
- El dret a jutjar les meves necessitats, establir les meves prioritats i prendre les meves pròpies decisions .
- El dret a dir “NO” sense sentir-me culpable .
- El dret a demanar el que vull, admetent que també el meu interlocutor té dret a dir “no”.
- El dret a canviar .
- El dret a cometre errors .
- El dret a demanar informació i a ser informat .
- El dret a obtenir allò pel qual vaig pagar .
- El dret a decidir no ser assertiu .
- El dret a ser independent .
- El dret a decidir què fer amb les meves propietats, el meu cos, el meu temps, etc., sempre que no es violin els drets d’altres persones .
- El dret a tenir èxit .
- El dret a gaudir i a gaudir .
- El dret al meu descans, al meu aïllament, sent assertiu .
- El dret a superar-me, tot superant els altres .
Llista d’idees irracionals d’Albert Ellis:
- A qualsevol ésser humà li cal sentir-se estimat i acceptat per tothom.
- S’ha de ser molt competent i s’han de saber resoldre els problemes, si hom vol considerar-se necessari i útil.
- Hi ha gent dolenta i menyspreable que ha de rebre el càstig que es mereix.
- És horrible que les coses no surtin com m’agradaria que sortissin.
- La desgràcia humana es deriva de causes externes, i la gent té molt poques possibilitats de controlar els seus disgustos i trastorns.
- Si alguna cosa és o pot ser perillosa o amenaçadora, cal preocupar-se’n molt i recrear-se constantment en la possibilitat que passi.
- És més fàcil evitar algunes dificultats o responsabilitats personals que enfrontar-s’hi.
- Sempre fa falta algú més fort que un mateix en qui poder confiar.
- Un fet passat és un important determinant de la conducta present, perquè si alguna cosa ens va afectar molt, continua afectant-nos indefinidament.
- S’ha d’estar permanentment preocupat pels problemes dels altres.
Podria resumir la teoria d’Ellis en la frase següent: tots posseïm aquestes idees en algun grau. Per descomptat que gairebé tots ens sentim millor si tenim un suport, si ens sentim estimats.
———-
VIDEO YOU TUBE – http://www.youtube.com/watch?v=sp0DU7ePGSo
El video, em sembla reconeixer en John Cleese dels Monty Python, ens mostra dos exemples de la vida laboral on cal aplicar l’assertivitat.
L’assertivitat es un mode de comportar-nos que ens assegura el respecte que ens mereixem per part d’altres persones; no sempre la resposta de la resta és automàtica.
1er. Cas: una reunió de vital importància per l’empresa per prendre mesures concretes en el llançament d’un producte ;
- no li fan cas, i la persona acaba explotant;
- tot i la falta d’educació de la resta, aconsegueix amb bones paraules el seu propòsit d’exposar la situació ara.
2on. Cas: un grup de persones rebent instruccions molt tècniques de com facturar un producte ;
- al no entendre aquestes, fa una apreciació poc correcta i sense argumentació;
- aconsegueix exposar amb bones paraules que no ha acabat d’entendre la intervenció i demana doncs una nova exposició (s’ajunten més persones a la seva petició).
Quan volem aconseguir quelcom hem d’aprendre a reconèixer el que es rellevant i el que no.
Tots som persones emocionals que portem amb nosaltres prejudicis, complexos, … Hem d’aprendre a deixar de banda el que no és rellevant:
- en comptes de desqualificar, comentar el que no ens agrada (l’assumpte en qüestió);
- no oferir una imatge de supèrbia, però tampoc deixar de mostrar el nostre mestratge;
- no generalitzar ni comparar amb altres persones, però si comentar el que (no) ens ha agradat amb dades objectives.
Es donen altres exemples, on es mostra la importància de ser sincers en allò que es rellevant. La tècnica de repetició instantànea, afegint quelcom que mostri que entenem la situació, de manera amable no permet que es converteixi en quelcom personal (No puc fer-ho per les dues, puc fer alguna cosa per ajudar-te?). Pensem el que no estem disposats a negociar i ho repetint amablement tantes vegades com calgui, com un mantra: no cedir en el que es fonamental.
————–
BREU RESUM DEL DEBAT PROPOSAT AL CURS D’E-FORMACIÓ “EN ASSERTIVITAT” UOC-SOC:
Son molt poques, les persones que es fan respectar en totes les situacions. Guanyar-te el respecte e interès dels altres esdevé un repte per molta gent.
La posició laboral no dona el valor de la nostra persona, tothom és mereix el mateix respecte.
Què fer quan les situacions conflictives és repeteixen en el temps amb el mateix grup de persones, tot i fer servir la tècnica de repetició instàntanea (suggerida pel John Cleese dels Monty Python al video)? Aquesta es una pregunta que s’han fet en veu alta molts companys.
A les persones maleducades i/o agressives només se’ls pot desmontar els arguments des de la paciència, molta humilitat, i raonaments molt sòlids (que no entrin mai en temes personals).
Tenir un alt càrrec directiu no és sinònim de tenir educació. Una persona assertiva és una persona amb educació; escolta als altres, fins i tot quan veu que no tenen les habilitats socials desenvolupades, tant la comunicació no-verbal (com es diu) i la verbal (el que es diu). Hi ha experts que consideren que la comunicació no-verbal representa més del 80% del missatge.
Tothom mereix el respecte a ser escoltat, sigui quina sigui la seva posició socio-laboral.
Aprendre a dir no, en les seves variants de “no cedir en el que és fonamental” i “ho sento no podré fer-ho”, no sempre és ben interpretat per la persona amb qui estem en conflicte. Pot ser considerat com una falta de respecte o com una agressió. S’ha d’afegir a més un alt grau de sinceritat i coherència per defensar la nostra posició).
Ser assertiu ens pot ajudar, però no es sinònim de poder canviar la societat.
Davant del dubte, tot i l’extremisme mostrat als casos del video, a l’hora de defensar els nostres drets, deixar-nos portar pel sentit comú.
Molta gent troba difícil dir “NO” o “DEMANAR EXPLICACIONS”.
Hi ha qui considera important acceptar la gent com és; apart de raonar que pot ser difícil fer canviar
la imatge que altres s’han format de nosaltres en una primera impressió (negativa).
Molts companys no tenen problemes en argumentar que per fer-nos respectar hem de respectar els altres.
Hi ha qui reflexiona sobre l’ús de la “evitació de conflictes”, que paradoxalment augmenta el risc de situacions humiliants.
Una certa hipocresia de caire positiu (no tots podem tenir química o feeling), fent veure els altres que participen activament, pot afavorir la consecució d’objectius a dins de l’empresa, quan amb la disposició, els elements no-verbals i l’ús de comentaris rellevants són insuficients per assolir fites o completar tasques que necessiten de més d’una persona.
Qui té problemes de desenvolupar la seva assertivitat, ha d’aprendre a practicar petits canvis objectius en els conflictes del dia a dia (relacions amb veïns, etc.). La pràctica afavoreix l’excel·lència. L’experiència previa amb el nostre interlocutor pot ser determinant, així com la nostra empatia amb aquest, per enfocar millor el nostre objectiu.
Un cert egoïsme, afavoreix la nostra assertivitat. Especialment quan la resta només mira pels seus interesos sense comptar amb els altres.
La comunicació no-verbal, les pauses i el to de veu, així com expressar arguments rellevants, son fonamentals per guanyar-nos l’atenció. Ser assertiu comporta respectar els nostres drets i els dels altres. Hi ha un cert equilibri entre ser no-assertiu (sí a tot) i ser agressiu (primer jo).
Hem de mantenir els nostres principis i valors, per tal de transmetre la nostra realitat de la millor forma possible. Així la nostra comunicació no-verbal i verbal conflueixen més fàcilment i la percepció del nostre missatge per part del receptor esta més en sintonia amb el que nosaltres, com a emissors, hem volgut transmetre.
CONCLUSIÓ:
NO SEMPRE ACONSEGUIM MOSTRAR UN GRAU CORRECTE D’ASSERTIVITAT; EN QUALSEVOL CAS, LA PRÀCTICA DONA L’EXPERIÈNCIA.
————–
(LA MEVA ENTRADA AL DEBAT)
Hi ha qui dubta que repetir “no” educadament serveixi als nostres fins. Jo crec que, en el pitjor dels casos, ens ajuda a conservar la cordura.
Ara seriosament, una persona assertiva és sempre una persona educada. Una persona que fa prevaldre els seus drets no té perque ser assertiu (ni educat), pot ser perfectament agressiva. Una persona educada pot no ser assertiva (amb falta de caràcter).
És molt difícil desmuntar la imatge que els altres s’han format de nosaltres i la primera impressió sol ser la definitiva. Per ser prou assertius, hem d’aprendre a dir “no” la primera vegada. Sino amb molt de temps i paciència haurem de fer veure la resta que no ens deixem intimidar.
És una pena haver de dir “no” amb el poc que costa dir “si” (la majoria de les vegades).
————–
(LA MEVA ALTRE ENTRADA AL DEBAT)
Si no pots agradar a la resta, sempre pots agradar-te tu mateix (és més fàcil).
Dir “no”, pot ser la sol·lució en situacions complexes; especialment si saps que desprès et sentiràs millor.
No sempre que canviem, la gent aprecïa el canvi; però val la pena intentar connectar i comunicar-se amb la gent.
Hem d’aprendre a fer la nostra.
————–
(UNA MICA MÉS… en castellà)
Otros videos de asertividad:
Comunicación asertiva: http://www.youtube.com/watch?v=fVtg7I0reNc&NR=1
Pensar antes de actuar, ser tolerante, ser claros y concisos para que entiendan que queremos expresar, tener un espíritu colaborativo.
Asertividad y autoestima:
http://www.youtube.com/watch?v=e4ENrkKCAZk&NR=1&feature=fvwp
Estos son nuestros derechos:
- derecho a ser escuchados y tomados en serios;
- derecho a juzgar nuestras necesidades, establecer nuestras prioridades y tomar nuestras propias decisiones;
- derecho a decir “NO”, sin sentirnos culpables;
- derecho a pedir lo que queremos, sabiendo que nuestro interlocutor tiene derecho a decir “NO”;
- derecho a cambiar;
- derecho a cometer errores;
- derecho a pedir información y ser informados;
- derecho a obtener aquello por lo que pagamos;
- derecho a ser independientes;
- derecho a decidir sobre nuestras propiedades, cuerpo, tiempo, etc., mientras no se violen los derechos de otras personas;
- derecho a tener éxito;
- derecho a gozar y disfrutar;
- derecho al descanso, aislamiento, siendo asertivos;
- derecho a superarnos, aún superando a los demás.
Más en Vidaemocional.com: http://vidaemocional.com/
———-
ENTREVISTA DE TREBALL:
Si busquem a un cercador “preguntas típicas de una entrevista de trabajo”, poden aparèixer diversos enllaços del tipus:
http://www.aie.org/Spanish/College/Jobs/Interviews/interviewquestions.cfm
Convé tenir present les nostres (possibles) respostes en les entrevistes de treball, especialment si s’han fet unes quantes.
———-
Va dir la Pilar Rahola, a la seva columna d’opinió de La Vanguardia del diumenge 26/07/2009, que el seu company de feina, en Josep Cuní, diu: “Cuando todos te critican, y ninguno te considera de los suyos, es que vas por buen camino”. Doncs això!
Publicat per eiximenys 
