A “callar-sos” tots!

A callar-se tothom! Per començar, i ho sento molt pels afeccionats d’ambdós equips, el Barça-Madrid del passat diumenge em va semblar un de tans partits anomenats “del segle” que després passen sense pena ni glòria i s’obliden en la memòria de l’afeccionat tan fàcilment com s’han visionat. Sí, és veritat que va haver alguns moments d’emoció, a la primera part principalment; però sort que no era jo, sinó el meu germà, qui pagava la connexió. Era un d’aquells dies que val la pena anar a sopar a un restaurant (tranquil) o veure una pel·lícula en una sala semi-buida del cinema, gaudint de l’anhelada intimitat que proporciona un partit d’aquestes característiques.

Iniesta és un bon noi, i no sè que li va dir CR9, però semblava sobreactuat, igual que molts altres jugadors com Alves; encara que no es quedaven enrere els del Madrid. Excessos de llençar-se a la piscina innecessariament; cops que semblaven donats per un i després la càmera lenta mostrava que el contrincant aprofitava la caiguda per a retornar part de l’afectuosa salutació rebuda; algunes mans, algunes menys voluntàries que no pas altres, s’ha posat de moda jugar a hàndbol; poques ocasions, no es va esforçar gaire el Real per remuntar a la segona part – ja m’agradaria veure que feia jo en la mateixa situació -; una certa flaire d’arbitratge casolà, quan juguen a Madrid passa igual a l’inrevès (però ja cansen les excuses dels uns i dels altres del tipus “això compensa quan ens ho fam a nosaltres”).

Recordo a la final de la Copa del Rei, en el Centenari del Madrid que em vaig adormir literalment a la segona part,quin partidàs!(?); aquí no, perquè estava convidat i a més hi havien patates, festucs, embotit, formatge i “cola-loca” gratis. M’agradaria puntualitzar que el Madrid no és l’únic club que funciona a cop de talonari, crec recordar que el Barça no li va a la saga… Amb els diners invertits pel Barça es pot ajudar/donar treball a gairebé 8.000 mileuristas a l’any. Dóna que pensar, oi?

Fonts [La Vanguardia - Spain Ticket Bureau - Zikipediq's blog]

Reyes Estévez reobre la polèmica del 1.500 de l’any 2000, en el dia del seu cumpleanys

Aquesta setmana, Reyes Estévez ha tornat a primera línia del mig-fons espanyol, d’on no hauria d’haver sortit mai. Aquest gran atleta al que molts donaven per acabat, ha decidit regalar-se un altre campionat d’Espanya d’atletisme, en la sempre disputada modalitat de 1.500m llisos.

Reyes Estévez **

Sense desmerèixer les marques i el comportament d’altres atletes en la present temporada, serveixi la present entrada com a mostra de suport a un dels incombustibles atletes que ha donat l’atletisme català al panorama atlètic espanyol. Reyes és mereix la selecció per al Mundial d’Atletisme de Berlin. La RFEA no desconeix la polèmica oberta en el 2000, quan llavors Estévez va ser apartat de la selecció. Veurem que decideixen el president de la RFEA, Jose María Odriozola, i el seu cómite d’experts.

Veure l’article de 06-09-2000 del periodista Sergio Heredia, a La Vanguardia.

Els weblogs i sites ja començen a fer-se ressò de l’esmentada polèmica:

• http://www.terra.es/deportes/tododeporte/articulo/estevez-resurreccion-oculta-brotes-verdes-666191.htm
• http://blogs.diariovasco.com/index.php/correrxcorrer/2009/08/03/reyes_estevez_se_ha_ganado_su_plaza_en_e

De tots els èxits assolits per Reyes, jo em quedo amb la imatge de les seves galopades en solitari o juntament amb altres companys de pedrera de Cornellà en les curses de camp a través que se celebraven a Catalunya, en les categories inferiors. Cornellà, Canet, Vic i altres poblacions limítrofes similars que portaven les seves hordes “kenyates” d’infantils i cadets que copaven totes les competicions i aigualien la festa de la poderosa Barcelona.

Felicitats, Reyes!

* Per cert, algú sabria dir-me si aquest Sergio Heredia, el periodista, és el mateix atleta que jo vaig veure correr i despuntar als 90 a Serrahima en les proves de mig-fons?

** Foto de la viquipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Reyes_Est%C3%A9vez