Aquest és un haiku que vaig presentar aquest any al Premi Joan Teixidor de poesia, Ciutat d’Olot.
Haig de reconèixer que mai he entès la poesia, massa subtil per a la meva intel·ligència. De tota forma, la gana fa la virtut, no busqueu segones raons.
TEMPS DE CALÇOTS / ENCARA TINC GANA
Si no m’ajudes,
em moriré de gana;
Ja no sé que fer!
*
Els fills i filles,
s’estima ja debades
la seua cuinera.
*
Per carnestoltes,
tothom es riu mentre jo…
Jo ploro per dins.
*
La carn es rosteix
amb fusta d’avellaner.
És temps de calçots.
*
La vida (em) guareix,
la mort malda trobar-me.
Mentre, m’ofego!
*
Tallant les cebes,
seus plors cauen diàfans;
amor de mare.
*
La gent saluda.
Jo, encara tinc gana.
Ja és calçotada.
Publicat per eiximenys 
